1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?

Els noucentistes volien les muntanyes amb camins i arquitectura contra les allaus i constitucions polítiques com per exemple: Diputació Provincial de Barcelona o Mancomunitat de Catalunya, presidia per Enric Prat de la Riba.
En canvi els modernistes no ho volien.

2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?

a. Per noucentistes. Se solia anomenar Naturalisme.
b. Jo crec que presentava una natura dominada i a la mesura de l'home. Perquè ells no volien la naturales, volien construir per tenir més coses.

Ex 2 de la pàg. 97

Pàg. 97

2. Indica les errades (tipogràfiques, de puntuació i d’ expressió) que observis en aquest fragment d’ un treball sobre Antoni Gaudí:

Antoni Gaudí i Cornet

(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852- Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants, que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar, origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de l’ infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins hi tot, suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’ arquitecte.

Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del mon eclesiàstic i de la burgesia que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l’ industrial Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.

D’ entre les seves nombroses obres podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d’Astorga (1887-94), col·legi de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma, de Can Batlló, l’església de la Colònia Güell, Can Milà (La Pedrera) entre d’ altres. A partir del 1918, va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.